Friday 13 de June de 2014

Expedició a Bolivia . Huayna Potosí 6.088 mts.

entrada completa

Monday 6 de August de 2012

Alps Écrins y Chamonix. Ascensió a Pointe Puiseux i Montblanc.

entrada completa

Monday 6 de August de 2012, 13:25:31

23-06-2012

Mentre la gent es prepara per la revetlla de Sant Joan, Nosaltres marxem de BCN cap a Écrins. L’objectiu, bàsicament, és anar a fer una estada als Alps i pujar algun cim. Volem intentar un cim alt per aclimatar ( la Pointe Puiseux al Pelvoux )  i desprès, intentar fer quelcom més important, però sense concretar. ( massís del Montblanc, zona del Cerví, etc)

24-06.2012

Hem arribat de matinada al Càmping de Ailefroide, en ple massís d’Écrins. Tenim intenció de pujar al refugi de Pelvoux per intentar el dia següent Pointe Puiseux 3.946 m.

Sortim sense preses a les  9h30’ del matí i arribem al refugi  Pelvoux cap a l’una del migdia, tenint tota la tarda per descansar i aclimatar. El refugi està a 2.704 metres . Increibles les hamaques que disposa el refugi per prendre el sol , tot un luxe !!!

Sopem i anem a dormir d’hora.

25-06-2012.

Ens aixequem ben d’hora ( cap a les 2 del matí ) per sortir una hora desprès  i intentar fer cim.  A dos quarts de sis del matí ja estem al couloir Coolidge, la part més tècnica del recorregut. A les 7h30’ arribem al Cim entre núvols, vent i pluja fina. Baixem pel mateix lloc, i retornem al refugi, on hem deixat part del material per no haver de pujar tant de pes.  Allà torna a fer sol i aprofitem per assecar el material. Com diu en Luís: “ aprovechamos una ventana de mal tiempo para hacer cumbre ....”

Descansem una mica i reprenem la marxa cap al càmping de Ailefriode, lloc d’acampades fantàstiques amb les comoditats d’un càmping però la filosofia d’acampada lliure, foc a terra inclòs.

26-06-2012.

El dia comença amb un bon café amb llet a un dels bar del poble. Valorem la méteo ( portem un portatil i hi ha wifi al bar) i les possibilitats existents:

-          Les webcams que apunten cap al Cerví, indiquen que està molt carregat de neu.

-          Les previsions són més bones com més cap al oest dels Alps ens ubiquem.

Desprès de debatir una mica, decidim anar cap a Chamonix per intentar algun cim de la zona: La Dent du Geant ens atrau a tots, i posats a somiar.... El Montblanc està allà, encara que no tenim reserva de refugi i això és bastant determinant ja que la majoria de la  gent reserva d’un any per l’altre.

Així les coses, aixequem campament i marxem cap a Chamonix. Allà ens espera en Ludwig, un company que ve de fer el Montblanc  i ens explica la seva experiència. Ens anem animant i tot sopant amb ell, ens connectem a internet i veiem que hi ha 6 places pel refugi de Gouter  per la nit del dijous  28 al divendres 29. Sembla ser que des de fa poc temps, l’única manera de reservar plaça es mitjançant internet i ja no s’accepten les reserves telefòniques.

Analitzem la situació:

-          Venim de fer un “quasi” quatre mil.

-          Teníem ganes d’anar cap a la banda del Cerví, però la méteo i les condicions no són les millors.

-          Tenim tres dies per davant.  Podem acabar d’aclimatar millor encara, i fer un intent amb garanties al Montblanc.

Decidim  fer la reserva. Volem pujar el primer dia ( dimecres ) fins el refugi de Tête Rousse per passar-hi nit. Dijous pujar fins al refugi de Gouter i si és possible, pujar una mica més – fins la Dôme de Gouter, per exemple -  per aclimatar i fer cim divendres amb garanties. En tot càs, tenim tres dies sencers per intentar cim i la méteo sembla que acompanya.

Anem a dormir a un camping prop de La Fayet, per al dia següent, pujar cap a Tête Rousse.

27-06-2012.

 Ens llevem i consultem la méteo tot esmorzant. Sembla que hi ha canvis significatius d’última hora:  dijous hi ha una entrada de núvols alts amb vent que precedeix a una més forta entrada de vent el divendres amb possibilitats de tempestes per la tarda amb aparell elèctric.

També truquem al refugi de Tête Rouse i ens diuen que no hi ha plaça. Les coses es comencen a girar. Clarament hem de canviar d’estratègia.

I per tot això decidim una estratègia no gaire ortodoxa:

-          Pujarem al refugi de Tête Rousse amb material per fer un bivac.

-          Dijous deixarem tot el material possible a Tête Rousse i iniciarem l’ascensió des de allà directament cap al cim.

-          De tornada del cim, passarem la nit del dijous al refugi de Gouter.

-          Divendres pel matí , baixarem  fins al tramvia del Montblanc per retornar a la vall.

Inconvenients : Més quilos de pes fins el refugi de Tête Rouse.   1050 metres de desnivell positiu el primer dia i... quasi 1.650 metres el dia de fer cim !!!

Avantatges:  Ens assegurem bona méteo. Anirem relaxats, no cal matinar per pujar al cim, tenim tot el dijous per fer-ho.  Podrem descansar bé almenys una nit.

Una vegada presa la decisió i desprès de unes birres  per acabar-ho de veure-ho clar, prenem el tramvia cap a Mont Lachat ( 2.115 m),  ja que no arriba fins a Nid d’Aigle ( 2.362m) per unes obres. Això vol dir uns 250 metres més de desnivell, per acabar-ho de adobar...

Arribem a Mont Lachat cap a les 12 del migdia i iniciem l’ascensió cap a Tête Rousse per un camí alternatiu a la via i fitat amb taques vermelles a la roca. Aconsellable casc a mig camí per la caiguda de pedres.

Al cap de tres hores, arribem al refugi de Tête Rousse 3.167 m., on passarem nit.

Dinem suau i preguntem al guarda la possibilitat de passar la nit dins el refugi. Ens confirma que està tot ple, però que si volem podem dormir al terra del menjador.

Passem la tarda i desprès de sopar, els meu “compis” que són futboleros, li demanen al guarda veure el partit de Espanya – Italia . Sembla ser que el guarda és també futbolero i cedeix a les pressions. Quant comença la prorroga, tothom se’n va a dormir , que el dia següent serà llarg.

28-06-2012

Cap a 2 quarts de dues, comença el merder del primer esmorzar. Ens llevem  i amb uns estratègics moviments, ens apoderem de unes lliteres que han quedat lliures per descansar una mica més, ja que tindrem tot el dia per pujar... ( moviment  de “lliteres calentes”)

Cap a dos quarts de 6 del matí, amb la claror del sol, ens llevem, esmorzem i  ens equipem, deixant tot el material de bivac que portàvem  als armaris del refugi.

A les 6h 15’, comencem a caminar cap a la”bolera”. En menys de dues hores, estem al refugi de Gouter 3.835m. Hem fet  quasi 700 metres de desnivell i fem una petita parada tècnica per prendre un té per hidratar-se i unes barretes energètiques.

Continuem i a les 8h20’ ja comencem a caminar cap al cim. Pel camí, ens anem trobant gent que ha sortit a l’una de la matinada de Gouter i ja torna del cim.

A les 10h 30’ hem arribat al refugi d’emergència de Vallot  4362m. Fa estona que el cel es comença a tapar i el vent cada vegada és més fort.  A partir d’aquí  comença la llarga aresta de Bosses. Ens encordem i abriguem.

Arribem al cim cap a les 12h15’. Fem quatre fotos  i ens afanyem a baixar,  ja que el vent és cada vegada més fort i els núvols, tot i que són alts, no deixen passar els raigs de sol. La ISO de 0ºC està bastant alta, però la sensació tèrmica amb el vent cada vegada és més negativa ( uns  -25ºC, -30ºC calculo ). Portem tota la roba que hem dut posada i no ens sobra res.

Tot baixant, i al cap de 5 minuts de fer cim, apareix la silueta del que podríem considerar un extraterrestre: Un noi  enfundat amb una mena de mono arrapat que li cobreix tot el cos, incloent-hi el cap. Està pujant corrent al cim i darrera seu, a uns quants metres, apareix un altra silueta, aquesta de color blau intentant – de manera totalment impossible – seguir el ritme. Al passar per nostre costat, ens adonem que porta una senyera catalana al vestit, deixant bastant clar quina mena de extraterrestre és....

Continuem baixant i al cap de poc, torna aparèixer  darrera nostra la figura del noi que havíem trobat. El deixem passar i s’atura al costat nostre : “What are you from” deixa anar. “Catalans, collons” li contesto jo. Evidentment, per qui encara no ho sàpiga, es tracta d’en Kilian Jornet que està fent una de les seves sessions d’entrenament. Viu a Les Houches i puja corrent al Montblanc des de la vall ( uns 3.800 metres de desnivell ). La fem petar una mica i ens deixa per seguir lliscant muntanya a baix.

A tot això continuem baixant. Ens desencordem al arribar al refugi Vallot, lloc on ens havíem encordat de pujada. Per la zona de la Dôme de Gouter,  jo perdo la traça i m’enduc un ensurt, al enfonsar un peu en una escletxa. Tornem tots a agafar la traça i no la deixem fins arribar al refugi de Gouter a les 15h 15’, desprès de  unes 9 hores de haver sortit de Tête Rouse i amb la feina feta.

Passem la tarda al refugi, celebrant l’ascensió i veient la cara de la gent que encara està pujant per passar-hi  la nit.  Molta gent passant-ho malament per la mala aclimatació...

Anem a dormir i ens desperta a l’una del matí la gent que es lleva per anar a fer cim. Tornem a dormir  i ens aixequem cap a les 7 per esmorzar i començar a baixar.

Dia 29-06-2012

Abans de les 8 estem en marxa i passem per el refugi de Tête Rouse a recollir les coses que havíem deixat el dia abans cap a les  9 – 9h15’.

Aquí ens dividim: En Raúl vol baixar per el mateix camí que varem pujar, i en Luís i jo decidim baixar per un camí que s’atansa cap la glacera de Bionnasay  i apareix a Nid d’Aigle. Des de Nid d’Aigle, i desprès de preguntar a uns operaris que estan treballant al túnel, baixem per la via del cremallera ( segons uns tríptics que hi ha als refugis, està prohibit i et poden multar, però tant el guies com els operaris, diuen que sí es pot passar....)

Cap a les 10h 50’ , arribem a Mont Lachat i se’ns acaba d’escapar  un dels trens de baixada. En Luís i jo fem temps i pugem al  Cim del Mont Lachat, tot just a la vora de la parada del tren per veure les vistes i fruir del paisatge.

Baixem amb el següent tren i arribem  a Le Fayet cap a les dues de la tarda.  Allà ens trobem amb el Raúl ( birres en mà ) com a comitè de benvinguda. Fem un mos i ja que hem baixat bastant bé i no estem gaire cansats, decidim agafar la furgo i anant tornant cap a Barcelona.

Passem nit a un càmping prop de Montpellier i el dia següent  dissabte 30 de juny, cap a l’hora de dinar, tothom a arribat a casa.

Consells:

-          Una bona aclimatació  i preparació física és fonamental. Tots tres havíem fet una mínima preparació física ( anar a córrer, bici, escalada, etc ). No està de més pujar algun tres mil abans de plantejar  qualsevol activitat al Alps.

-          Pujar un 4.000 abans de fer el Montblanc  és molt recomanable.

-          Tot són opinions, però  des de el meu punt de vista, la tècnica Alpina ( mínim pes, màxima rapidesa ) és molt recomanable.  No sóc partidari de  pujar  “pianos” . Hi havia gent  que pujava al refugi  Vallot per fer bivac. És admirable, però m’estimo més pujar lleuger i ràpid que lent i carregat. Els riscos es minimitzen ( que no desapareixen ) com menys temps hi estàs exposat. Això ho vaig aprendre fa anys  a prevenció de riscos laborals, però també és pot extrapolar a la muntanya.

-          Màxima atenció a la “bolera”. Des de el refugi de Tête Rouse, a mitja tarda, vèiem baixar rocs del tamany de una rentadora, mentre hi havia gent tractant d’entravessar –hi. Convé passar-la pel matí, quant encara no hi toca el sol i els despreniments són  mínims.  Enfront el dubte, no està de més calçar-se els grampons i passar-hi ràpid però sense córrer.

-          La méteo ha de ser un factor determinant per decidir l’estratègia  i si hi ha o no, possibilitats reals de pujar. Quant estàvem dormint al refugi de Gouter desprès d’haver fet cim dijous, el divendres pel matí més de la meitat de les cordades van haver de tornar amb la cua entre cames per culpa del vent.

-          El refugi de Tête Rousse ofereix matalassets  i mantes a la gent que dorm a terra, tot un detall.  Curiosament el de Gouter no, t’has de buscar la vida... Hem d’explicar que varem ser dels últims en dormir al refugi vell de Gouter. El refugi nou deu estar ja en funcionament , s’estrenava aquest mes de juliol, per la qual cosa no sabem les condicions actuals, encara que s’han posat molt pesats amb el tema de que no hi pugi ningú sense reserva. ( Només internet, recordeu)

-          Hidratar-se és fonamental. Cal portar aigua o comprar-la als refugis. El preu de l’ampolla d’aigua és abusiu ( 5€ ). Hi ha possibilitat d’omplir cantimplores amb aigua calenta però també cobren.

-          El camí està “trilladissim”. Si no perds la traça ( el vent et pot dificultar seguir-la ) pràcticament  encordar-se abans de l’aresta de Bosses és innecessari, però això és com tot: contra gustos, colors. Hi ha gent que s’encorda per pujar al refugi de Gouter, i això que hi ha trams equipats amb cables d’acer  al passos més difícils  Encordar-se a l’aresta és més per si algú té una mala relliscada,  la resta de companys actuïn, que per altra cosa. Com us he comentat, fins i tot hi ha gent que puja i baixa corren....

Álbums de Fotos relacionados:

• ALPS - PELVOUX - MONTBLANC

añadir nuevo comentario